Una de les coses que tenia molt clares era que jo acabaria amb un català. I, com totes les coses que tinc molt clares, al final no se'n compleix cap. Bé, de fet, ell sí que és català, és nascut aquí, prò els seus pares són andalusos. Entèn el català perquè ha estat escolaritzat en català, i de tant en tant el parlem, tot i que la llengua que fa servir normalment és el castellà. I els seus pares també l'entenen, tot i que no hi he parlat mai, amb ells, en català.
De moment, tot normal, perquè al cap i a la fi d'aquests casos n'hi ha molts i és així com podem gaudir de ser un poble bilingüe des de ben petits, perquè tenim gent amb qui parlem català i gent amb qui parlem castellà, oi?
Doncs un dia m'arriba ell, tot emprenyat, i em diu que mira quina gràcia, que li volen fotre una multa de 1.500 euros a la seva mare perquè el cartell de la seva botiga està en castellà. Jo li dic que és normal, que som a Catalunya i que, per tant, és normal que des del govern es demani —s'exigeixi per llei, que això de posar lleis per a tot els agrada molt...— que tot estigui en català, que si no es preocupen des del govern de protegir el català no ho farà ningú i bla, bla, bla... Els mateixos motius de sempre, vaja!, els quals sembla que els tinguem ben registrats al cervell per deixar-los anar quan toca, instintivament, a la mínima que sentim el nostre país atacat.
Què diu la llei, exactament? Es tracta de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, capítol V, article 32:
L'atenció al públicMolt bé, no? Vull dir que està bé tot el que inclou la llei, tot i que jo hi afegiria només una paraula: «...han d'ésser redactats, almenys, en català CORRECTE»!!!
1. Les empreses i els establiments dedicats a la venda de productes o a la prestació de serveis que desenvolupen llur activitat a Catalunya han d'estar en condicions de poder atendre els consumidors i consumidores quan s'expressin en qualsevol de les llengües oficials a Catalunya.
2. El Govern de la Generalitat ha de promoure, amb mesures adequades, l'increment de l'ús del català en l'àmbit a què es refereix l'apartat 1.
3. La senyalització i els cartells d'informació general de caràcter fix i els documents d'oferta de serveis per a les persones usuàries i consumidores dels establiments oberts al públic han d'ésser redactats, almenys, en català. Aquesta norma no s'aplica a les marques, als noms comercials i als rètols emparats per la legislació de la propietat industrial.
I, estimats i estimades, això és precisament el que m'emprenya! Per què coi es persegueix la gent que escriu en castellà i no es persegueix la gent que escriu «en català» amb unes faltes que foten por?? Calla, Núr! Tothom sap que és millor escriure «*xarcutería» que «charcutería»; o escriure «Oficines *en lloguer» que «Oficinas en alquiler»; o «servei de *peluqueria i *esteticien» que «servicios de peluquería y esteticien»...
És a dir, que tant se val la qualitat del català que es faci servir, mentre es faci servir el «català» i no el castellà...
Doncs, sabeu què? Que no em sembla gens astupendu!!
Fa temps que sabem que l'E està embarassada. De fet, també ja fa unes quantes setmanes que l'E finalment es va agafar la baixa —tampoc no gaires, no, que jo feia molt que li deia que s'agafés la baixa, prò ella, erre que erre que no, que continuava treballant!
I és que amb aquesta calor és com em sento: completament xafada, sense forces i sense gaires ganes de res que no sigui jaure sota un aparell d'aire condicionat, veient passar les hores sense fer gaire cosa més... Mirar la tele tampoc no m'entreté, i cosir una estona em fa angúnia només de pensar que em començaran a suar les mans i se'm rovellaran les agulles... El que més em fot és que tinc 
