tag:blogger.com,1999:blog-58215361752392702222024-03-13T05:13:24.639-07:00l'habitació dels mals endreçosNúrhttp://www.blogger.com/profile/00491641522117242485noreply@blogger.comBlogger14125tag:blogger.com,1999:blog-5821536175239270222.post-41857566645672142362012-07-16T09:05:00.000-07:002012-07-16T09:05:44.477-07:00...cap a tres mesos!<p align=center><img width=400px src=https://lh4.googleusercontent.com/-XETvCXTEwog/UAQ3z_QAeiI/AAAAAAAAEZc/D1gKHPvJDCM/s720/Lua.jpg></p>Fa ja gairebé tres mesos que aquesta patufa ocupa gairebé les 24 hores dels meus dies. I que consti que no em queixo pas! És súper bona nena i només plora quan té gana. Ja dorm entre 6 i 8 hores seguides a la nit i menja molt i molt bé: amb dos mesos i mig ja pesa 7,500 kg i fa 62 cm (per als que no estigueu familiaritzats amb les mides, aquestes són les mides d'una criatura de... 7 mesos!!), així que és normal que la roba que li comprem ara sigui per a nenes de 9 mesos... Una passada!<br /><br/>
Aviat marxarem de vacancetes i espero que vagin millor que l'any passat (primer mes d'embaràs = nàusees contínues...). Per al bloc ja veieu que de temps no en tinc gens, tot i que hi penso sovint... En fi...<p align=center><span style="font-size:300%">Que passeu<br />unes molt bones vacances<br />i, si no en feu,<br />un estiu meravellós!!!</span></p><p align=right><i><span style="font-size:90%">Per si algú ho vol saber, és CLAVADA a son pare! Això sí, els ulls blaus són del meu pare!</span></i></p>Núrhttp://www.blogger.com/profile/00491641522117242485noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-5821536175239270222.post-87713805910314185702012-05-04T07:27:00.001-07:002012-05-04T07:29:56.267-07:00Lua<p align=center>
<img width=350px src="https://lh6.googleusercontent.com/-Ac6Benaswb4/T6El7vA-CHI/AAAAAAAAEZM/Vvc182uQeLk/s720/DSC_0193.JPG"></p>
El dijous 26 d'abril finalment va néixer la patufa. Va ser un part induït, però va poder ser vaginal (molts acaben en cesària). Vaig haver de demanar l'epidural, perquè les contraccions provocades per l'oxitocina al final eren insuportables. El part va durar 8 hores –tenint en compte que la ginecòloga em va dir que es podia allargar fins a les deu de la nit, però que al final la patufa va sortir poc abans de les sis de la tarda, us asseguro que 8 hores no em sembla tan llarg! <br/><br/>
És una nena gran! Va néixer amb 3,900 kg i 52 cm i, després de la pèrdua de pes típica dels primers dies, al cap d'una setmana ja pesa 4,100 kg. Està sana com una flor, fa tres nits que hem aconseguit que es desperti cada 3-4 hores per a menjar i dorm aquestes 3-4 hores seguides, la qual cosa és un alleujament per a nosaltres dos. És tan bona nena, pobreta... <br/><br/>
I jo em trobo bé. Encara una mica fotudeta pels punts, però, a banda d'això, estic <i>estupenda</i>! :) Ah, i força trasbals d'hormones, això sí... Tinc la llagrimeta fàcil –més que de costum– i m'afecten molt les coses. De vegades em poso trista sense motiu, però ja sé que és per les hormones dels trons i faig que se'm passi ràpid. O també em poso a plorar només de mirar-me-la, mentre li dono el pit o la tinc dormida a la vora...<br/><br/>
I, a part d'això, em sento molt i molt feliç. Encara m'estic inentant ubicar en aquesta nova situació i el fet d'estar de baixa ho fa tot més estrany: és com estar de vacances, no sé en quin dia visc i estic desubicada del món. Ara només és ella i el seu pare i jo, tots tres coneixent-nos i buscant un ritme comú.Núrhttp://www.blogger.com/profile/00491641522117242485noreply@blogger.com15tag:blogger.com,1999:blog-5821536175239270222.post-50415327196447781962012-04-19T02:30:00.000-07:002012-04-19T02:30:11.720-07:00continuem esperant...Avui surto de comptes i, pel que sembla, la patufa no vol sortir. El seu pare va pensar que potser és perquè no tenia gaire clar si tenia un espai seu a casa, així que li va comprar aquestes lletres per a la porta de l'habitació. :)<br />
<p align=center><img width="400px" src="https://lh4.googleusercontent.com/-TVwfEaIxD5M/T4_UeLg4f3I/AAAAAAAADRA/1d9s89HnUeE/s800/lua.jpg"></p>La setmana passada la doctora ja em va dir que si el 26 d'abril no havia nascut, em provocaran el part, per allò que avui dia no els agrada esperar-se massa. Ja vaig escriure fa un temps –a l'antiga habitació dels mals endreços...– què en pensava, jo, de tot això de provocar els parts. Continuo pensant igual, em sembla del tot antinatural, però què hi puc fer si ho diu la doctora? Jo ja he començat a caminar una mica cada dia perquè diuen que va molt i molt bé, malgrat que em canso moltíssim i em noto la panxa molt i molt pesant... A mi m'agradaria que la nineta sortís quan volgués, però si ha de ser per evitar riscos... ains... Creuem els dits i esperem que la Lua neixi soleta!! <br />
<br />
Pel que fa a altres coses, és al·lucinant tot el que està passant a Espanya. No miro gaire les notícies, però en sentir segons quines coses... bufff!!!! <br />
<ul><li>Les caceres del rei, el que ens costen les caceres i el que ens costen les operacions d'una persona tan gran... I el nét del rei? Sense comentaris, que encara ens cridarien l'atenció!</li><li>Les retallades de milers de milions d'euros planejades per a la sanitat i l'educació!!! Com que no som prou rucs en aquest país, retallem en educació, que així segur que no sortirem mai de la crisi!</li><li>Amb Repsol no sé gaire què està passant, tot i que potser me n'hauria d'informar.</li><li>Amb la nova reforma laboral es veu que no et deixen ajuntar les hores de lactància així que, si no les pots fer, les perds?? Per sort jo treballo a casa i les podré aprofitar, però ja sé que sóc una afortunada i que moltíssimes altres dones es veuran afectades per això... Continuem fent passos enrere...</li></ul><br />
I tantes altres coses... Ens en sortirem, de tot això?Núrhttp://www.blogger.com/profile/00491641522117242485noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-5821536175239270222.post-9053663665360613342012-03-26T03:42:00.004-07:002012-03-26T03:47:10.549-07:00compte enrereHe estat desconnectadíssima, però pensant molt sovint que havia d’escriure, almenys per no fer-vos patir.<br />
<br />
Aquest dimecres comença el compte enrere: arribo a la setmana 37 i la Lua pot néixer en qualsevol moment. Bé, de fet ja em van dir que a partir dels 7 mesos ja podia néixer en qualsevol moment i que ho havia de tenir tot preparat... ‘¬¬ El fet és que, ara sí que sí, entre la setmana 37 i la 40 el fetus ja està madur i crescudet per encarar-se al món*.<br />
<br />
Un parell de coses que m’han dit:<br />
<ul><li>«Que es mou molt? Doncs ja veuràs l’útlim trimestre, que de tan gran que serà no es podrà moure i et cagaràs a les calces pensant si li ha passat res!» MENTIDA! La Lua es continua movent tant com abans, però ara, com que és més gran i té més força, fa més mal. De vegades em pregunto si em poden sortir blaus per cops interns cap a fora... És més animal, pobreta meva...</li>
<li>«Aprofita a dormiar ara, que quan la tinguis, no podràs dormir en molt de temps!» MENTIDA! Molts llibres parlen d’insomni durant l’últim trimestre i, sobretot, durant l’últim mes a causa dels nervis i les pors del part i també de les ganes que tens que naixi, a part del fet d’haver-te d’aixecar cada dos per tres per anar al lavabo o que et desperta cada cop que es mou, de tan gran que és!</li>
</ul><br />
Jo fa setmanes que dormo molt malament. Pel que fa als nervis, estic histèrica! :S Bé, histèrica, no, però molt nerviosa sí, que ho estic! Pensar que pot néixer en qualsevol moment, però no saber quan m’exaspera. Pensar en el dolor de les contraccions, en com ho aguantaré a casa i com anirà a l’hospital, en si trencaré aigües o me les hauran de trencar, en si serà tan gran com està previst o no, en una possible cesària, pensar en qui avisarà tothom, si estaré receptiva amb la nena, amb son pare i amb els que ens vinguin a veure, pensar en els primers dies de la petita... i pensar en tots els dies i anys que vindran després, però en els quals no puc pensar perquè ara el part és l’única cosa que tinc al cap. <br />
<br />
Fa un parell de dies a la farmàcia em van dir: «No pateixis tant. Pensa que passi el que passi una cosa és segura: a dins, la criatura no s’hi quedarà!» Si em centro en aquest pensament, els nervis sembla que s’aturen un moment. He de tenir clar que jo no podré controlar res i que segur que per molt que pensi en mil possibilitats el part anirà de l’única manera que no m’hauré imaginat. L’únic que tinc garantit és que la nena dins meu no es quedarà. Així que de moment intento aferrar-me a aquest pensament.<br />
<br />
Per tant, ara només em queda esperar... Entro a la seva habitació amb el bressol, el canviador, el cotxet, la trona, els prestatges amb alguns ninots i uns quants contes, l’armari amb la roba que ja li he anat comprant... i la canastreta i la meva maleta preparades per anar a l’hospital. I penso «Lua, filla, que aquí ara només hi faltes tu!». I tinc tantes ganes d’abraçar-la... :) <br />
<br />
<br />
<br />
<div align=right><span style=“font-size:90%;”><i>* Fa un parell de setmanes em van dir que ja pesava 3 kg. És un pes aproximat que es calcula a partir de la mida del cap... No sé si és gaire fiable que et diguin quant peses segons la mida de cap que tens, però és l’única manera que tenen d’intentar esbrinar el pes de la criatura (400 gr de marge d’error). La qüestió és que en l’últim mes és quan més pes agafen, així que la Lua pot ser que arribi tranquil•lament als 4 kg... :S</i></span></div>Núrhttp://www.blogger.com/profile/00491641522117242485noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-5821536175239270222.post-54250651307248003692012-02-13T11:26:00.000-08:002012-02-13T11:26:24.946-08:00prioritatsAmb això de l'embaràs tothom et diu de tot i comparteix amb tu tot allò que ha viscut o sentit o que li han explicat. De totes les coses que m'han dit, n'hi ha una, però, que recordo amb un afecte especial, malgrat que no sabria dir-ne el perquè, i que m'ha anat venint de tant en tant al cap sempre que veia alguna embarassada i em preguntava si, en cas que fos cert, com seria. <br />
<br />
Un cop una companya de feina em va dir que quan ella havia estat embarassada, el que més li havia agradat va ser tenir aquella sensació de «tant me fot tot!». No li preocupava absolutament res que no fos la criatura creixent dins d'ella. A mi em va semblar increïble, això de poder oblidar totes les preocupacions... Em va semblar també molt bonic, sí, però no em podia imaginar que a mi em poguessin fugir del cap totes les preocupacions per a centrar-me només en una. <br />
<br />
I m'ha passat! No és que no m'importi res a part de la petita, però sí que ho veig tot amb uns altres ulls. És com si abans d'estar embarassada, les meves preocupacions fossin un munt de préssecs dins un cistell: alguns de més grossos, alguns de més petits. Ara és com si tingués una gran síndria dins el cistell i, en comptes de préssecs, un grapat de cireretes! Si intento agafar una cirera, és inevitable trobar-me primer la síndria. I si la síndria està bé, la cirera no podrà estar dolenta!<br />
<br />
Amb altres paraules, si la petita està bé, la resta me la bufa! Bé, potser hauria de dir que mentre la petita està bé, les altres coses em preocupen menys que quan no estava embarassada... Certament, hi ha coses que si m'haguessin passat sense estar embarassada, m'haurien provocat molt de patiment i preocupació, però com que m'han passat ara em semblen menys preocupants, les tolero millor. <br />
<br />
Em pregunto si els passa a totes les embarassades... A mi em sembla un mecanisme de defensa genial davant les preocupacions i la idea que cal evitar els mals pensaments durant l'embaràs per a no transmetre'ls al fetus. Potser el que passa és que tinc tan interioritzat que he de pensar en positiu que, inconscientment, les preocupacions no em preocupen tant...?Núrhttp://www.blogger.com/profile/00491641522117242485noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-5821536175239270222.post-28994970860057589962012-02-02T19:06:00.000-08:002012-02-02T19:06:00.209-08:00si mai aneu... (1)...a veure un espectacle al <a href=http://www.bsmsa.cat/ca/activitats-i-espais/barcelona-teatre-musical/index.html><b>Teatre Musical de Barcelona</b></a>, tingueu en compte que les «butaques» a partir de la fila 7 de la zona anomenada «Amfiteatre» s'assemblen més a això<br />
<p align=center><img width=200px src=http://i1113.photobucket.com/albums/k506/hojarasca1/silletm002.jpg></p>...que a això<br />
<p align=center><img width=200px src=http://www.pprsolution.com/division-cines/images/butacas/butacas.jpg></p>Si us fixeu en aquesta foto de l'interior del teatre, hi ha tot de fileres de butaques de color verd i, cap al fons, a dalt de tot, les «butaques» són de color vermell... <br />
<p align=center><img width=350px src=http://www.bsmsa.cat/uploads/tx_templavoila/Detall-interior.jpg></p><br />
Fa un temps hi vaig anar a veure <i>La bella y la bestia</i>. Aleshores vaig seure en una butaca verda i no em vaig adonar de «les altres butaques». Així que ja us podeu imaginar la cara que se'ns va quedar quan vam anar-hi aquest cap de setmana a veure <i>Los Miserables</i> –un espectacle de 2 hores 50 minuts de durada– i vam veure les <b>butaques infernals</b>! <br />
<br />
Em va venir al cap els diferents bitllets de tren que hi ha a la Xina: llit tou, llit dur, seient dur o sense seient –sí, a la Xina hi ha una tarifa especial per a viatjar de peu. <br />
<br />
Em va semblar tan classista, tant de societat de castes i, que coi, tan <i>cutre</i>, que vaig començar a mirar l'espectacle amb un sentiment d'emprenyada... Per sort l'espectacle és fantàstic i val molt la pena. La pell de gallina! Increïble! <br />
<br />
I porto un parell de dies pensant de què coi em sonava una de les melodies... i resulta que és la cançó que va cantar la <a href="http://www.youtube.com/watch?v=8OcQ9A-5noM&feature=related" target="_blank">Susan Boyle a Britain's Got Talent</a>, i que la va fer tan famosa. <br />
<br />
Resumint: sí, us recomano que aneu a veure l'obra, però tingueu present quina filera escolliu! :S<br />
<br />
<p align=right><span style="font-size:90%"><i>Imatges extretes de Google</i></span></p>Núrhttp://www.blogger.com/profile/00491641522117242485noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-5821536175239270222.post-61618034788871229602012-01-30T00:46:00.000-08:002012-01-30T00:46:34.027-08:00i jo em pregunto... (1)...per què a les dones embarassades a mesura que ens creix la panxa el melic ens surt cap enfora, com si tinguéssim un gra enorme a la panxa, i a les persones obeses el melic se'ls fica cap endins, com una perleta dins una petxina? <br />
<br />
<table width="100%"><tr><td align=center><img width="220px" src="http://www.girlytwitter.com/source/Hand_on_a_pregnant_belly.jpg"></td><td align=center><img width="220px" src="http://3.bp.blogspot.com/_3QhIEB0Udyk/S-OAMhXLnEI/AAAAAAAAAN4/Xms39jfya-A/s1600/fat_belly_203.jpg"></td></tr>
</table><p align=right><span style="font-size:90%"><i>Imatges extretes de Google</i></span></p>Núrhttp://www.blogger.com/profile/00491641522117242485noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-5821536175239270222.post-34589991899922846992012-01-25T11:02:00.000-08:002012-01-25T11:02:00.697-08:00amargorJa fa un temps que percebo molta desgana per part de persones que treballen de cara al públic. És força generalitzat i d'altra gent també m'ho ha comentat: t'adreces a una d'aquestes persones i et tracta com si la teva presència li molestés, com si no tinguessis dret a interrompre les seves cavil·lacions. Em refereixo a persones, tant empleats com ocupadors, que treballen en botigues, en restaurants, a la sanitat, etc.<br />
<br />
Puc entendre que la gent que treballa a la sanitat estigui malhumorada o preocupada perquè li han retallat el sou. Ara bé, és just que per aquest motiu els pacients, a part de patir també les retallades, pateixin el mal humor d'aquestes persones?<br />
<br />
És normal entrar en una botiga buida amb quatre dependentes xerrant darrere el taulell i que cap sigui capaç, ja no de preguntar-te si vols res, sinó com a mínim de respondre el teu "bona tarda"?<br />
<br />
És normal que després d'estar deu minuts triant un cotxet, triguin <b>una hora</b> per a fer-ne la reserva (apuntar un nom, un telèfon i cobrar la paga i senyal corresponent)?<br />
<br />
O aquesta altra situació: volem fer una cerveseta ràpida abans d'entrar en un concert i seiem en una terrassa. Se'ns apropen fins a cinc cambrers diferents per a preguntar-nos "Ja us han pres nota?" i quan diem que no, ens responen "Ara vindrà algú, doncs". Vam esperar 20 minuts de rellotge i no ens van atendre. Ens vam aixecar i vam marxar. Us sembla normal?<br />
<br />
Hi ha persones a qui els preguntaries: Si no vols vendre, per què no tanques la botiga? Si no vols atendre la gent, per què no et busques una altra feina? «És que he de pagar el lloguer / la hipoteca.» A mi em sembla molt bé que la gent treballi perquè no té més remei, però no trobeu que podrien fer la mateixa feina sense ser uns carallots? <br />
<br />
Sí, <a href='http://lhabitacioneta.blogspot.com/2011/12/sort.html'>em repeteixo</a>: la gent és una amargada! <br />
<br />
No és una mica com quan havíem d'anar al col·legi? S'hi ha d'anar tant sí com no. Així doncs, per què no intentes mirar-t'ho amb una mica d'alegria perquè el tràngol sigui menys difícil d'empassar?Núrhttp://www.blogger.com/profile/00491641522117242485noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-5821536175239270222.post-31719189887933277552012-01-20T01:11:00.000-08:002012-01-30T02:17:36.003-08:00sopetes...Ja sé que fa temps que no publico, i tinc algunes idees al cap. Sigui com vulgui, entre que m'he assabentat que avui l'FBI ha tancat Megaupload i amb això de la SOPA... He pensat compartir aquest vídeo, si més no, per a fer una mica de soroll. ;)<br />
<br />
Em pregunto si la famosa acta inclou també la persecució dels pederastes, estafadors, assetjadors i altres criminals que hi ha a la xarxa... Al vídeo no hi surten pas. Potser és que se n'han oblidat...<br />
<br />
<p align="center"><iframe width="100%" height="300" src="http://www.youtube.com/embed/5fvwoHKj6cs" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></p>Núrhttp://www.blogger.com/profile/00491641522117242485noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5821536175239270222.post-16589377064075899472011-12-29T02:01:00.000-08:002011-12-29T02:04:47.417-08:00alcoholDia amunt, dia avall, ara fa un any vaig agafar una calipàndria de mil dimonis i vaig decidir avançar un parell de dies el moment de deixar de fumar, cosa que m'havia fixat com a propòsit de cap d'any. Molt de tant en tant –cada tres o quatre setmanes– me'n fumava un; només quan em venia de gust i em venia de gust molt poques vegades. Els amics al·lucinaven amb l'autocontrol que semblava demostrar fumant tan poc. Quan vaig saber que estava embarassada, doncs, no em va costar gens deixar de fumar aquell cigarret esporàdic. <br />
<br />
L'alcohol és una altra qüestió... Ho confesso: trobo a faltar, I MOLT!, l'alcohol! La cervesa sense alcohol no és més que una enganyifa, un consol mal aconseguit a què acostumar-se per no morir de desesperació –suposo que el mateix que el cigarret elèctric aquell que van treure amb la nova llei...<br />
<br />
Sigui com vulgui, sóc de les dones que ha acceptat renunciar a l'alcohol i al tabac durant l'embaràs i la lactància. Tot i això, n'hi ha que diuen que una cerveseta de tant en tant no fa mal. Ara bé, <b>pobra de mi si goso tocar un tall de pernil salat o de llom fumat</b>! Pel que sembla és molt pitjor arriscar-se a menjar un tall de pernil ibèric de la xarcuteria de la meva sogra (amb la qual cosa sé d'on ve el producte), que fumar de tant en tant per evitar l'ansietat; puc prendre antibiòtics tres cops al dia durant una setmana per una infecció d'orina molt lleu (dos o tres cops durant l'embaràs, si cal), però pobra de mi que em passi amb la xocolata i els dolços; em poden punxar la vacuna del tètanus perquè, segons m'ha dit el metge, un quiròfan és un lloc on hi ha milers de bactèries, però he d'evitar menjar tonyina perquè porta un excés de mercuri. <br />
<br />
'¬¬<br />
<br />
No puc prendre cafè, però sí que podria prendre te... La teïna i la cafeïna no exalten igual?<br />
<br />
La cola, a part de la cafeïna i les coses que porta, redueix l'absorció de calci. Els refrescos amb gas no són gens recomanables, tant pel gas com pel sucre. N'estic més que farta de beure aigua quan vaig al bar...<br />
<br />
L'embotit curat, el salmó fumat, qualsevol cosa crua, manipular carn crua, els excrements de gat, etc. = toxoplasmosi. Us podeu imaginar la meva alegria quan el noi del restaurant japonès de baix de casa em va dir que el peix no era fresc, sinó congelat? <span style="font-size:90%">Puc menjar embotit i totes aquestes coses, sempre que em recordi de congelar-ho prèviament durant un mínim de 24 hores i de descongelar-ho després, o bé si ho cuino (salami en una pizza, per exemple, o salmó fumat en una lassanya).</span><br />
<br />
La tonyina i no sé quina verdura porten excés de mercuri. <br />
<br />
Menjar massa carn comporta un excés de proteïnes.<br />
<br />
Compte amb els pesticides de les verdures i les fruites.<br />
<br />
Res de segons quina mena d'olis de massatges i cremes relaxants perquè porten substàncies que absorveix la pell i es poden transmetre al fetus. <br />
<br />
Compte no apretis massa quan vagis de ventre –i això és verídic!!!!<br />
<br />
<br />
<br />
...però si volgués continuar fumant per a evitar la síndrome d'abstinència, podria continuar fumant.<br />
<br />
...i us asseguro que la meva copeta de cava per Cap d'Any no me la treu ningú! Ara bé, ni mojitos, ni cerveseta, ni cubates... ains! No paro de pensar en la primera beguda amb alcohol que prendré quan acabi la lactància: segur que em puja ràpid ràpid! XDNúrhttp://www.blogger.com/profile/00491641522117242485noreply@blogger.com21tag:blogger.com,1999:blog-5821536175239270222.post-41215523205426929432011-12-27T03:19:00.000-08:002011-12-27T03:24:57.671-08:00sort?Fa uns dies que em plantejo si el fet de tenir bona sort és qüestió de fortuïtat, o bé és qüestió d'actitud. Segons el diccionari, la <i>sort</i>, al cap i a la fi, no és més que un encadenament casual de successos que hom decideix si és bo o és dolent. És a dir que, si bé no som nosaltres que decidim què ens passa, sí que podem decidir si el que ens passa és bo o dolent. <br />
<br />
Quan parlo d'actitud, em refereixo a l'optimisme, al positivisme, a l'alegria. <br />
<br />
Un exemple: Enguany jo havia comprat cinc números per la grossa de Nadal, per tant, m'hi vaig gastar 100 €. La sort va decidir que pogués recuperar 40 € dels 100 jugats gràcies a dos reintegraments. Quina bona sort, oi? <br />
D'altra banda...<br />
Tinc un cosí que va comprar una participació d'1 €, tot i que li havien ofert de comprar-ne cinc. S'hauria pogut gastar els 5 €, però ell mai no juga i va comprar només una participació per quedar bé amb qui l'hi venia. I pam!, el número premiat! Ell ara es lamenta perquè, si hagués comprat les cinc participacions, s'hauria endut 7.500 €, i només se n'ha pogut endur 1.500! Quina mala sort!<br />
<br />
Què ho fa que el fet jo m'hagi gastat 100 € i n'hagi recuperat 40 sigui més positiu que el fet que ell se n'hagi gastat 1 i n'hagi guanyat 1.500? Evidentment, l'actitud. <br />
<br />
Sembla evident que tal i com està anant tot plegat, la situació econòmica general, es faci molt difícil intentar pensar en positiu. Ara bé, quants cops heu sentit dir a gent que torna de països més desafavorits que el nostre: "Mira que són pobres, però quina alegria tenen!", o "Són una gent molt riallera!", o "Tenen ben poca cosa, però són tan feliços...". Jo ho he sentit i ho he vist diverses vegades. <br />
<br />
Aquí <b>som uns amargats</b>! Això és el que som!<br />
<br />
Quan vaig pel carrer, quan viatjo en metro, a les botigues...la gent fa mala cara, la gent es discuteix per bajanades, la gent es queixa... Si se n'arriba a queixar, la gent! I es queixen per tot! Per si fa fred, per si fa massa calor, per si hi ha llums de Nadal, per si no n'hi ha, per si toca la loteria, per si no toca la loteria, per si tenen feina, per si no tenen feina, per si tenen gana, per si han menjat massa... Colla d'amargats! La gent està amargada, la gent està enfadada, la gent està cansada... però ningú no fa res per canviar. Ni intenten canviar ells, ni intenten canviar l'entorn. I s'enfonsen...<br />
<br />
I jo no puc evitar pensar que no em va tan malament. És cert que podria estar molt millor, però també podria estar molt pitjor. Al meu entorn ha estat un any complicat –la loteria només és una bajanada, comparat amb tot el que hem anat passant a casa–, i segurament l'any que ve continuarà essent dur, però em nego a pensar que tinc mala sort. Si sóc jo qui decideix si estic bé o malament, decideixo que estic bé i sóc feliç perquè sento que estic bé!<br />
<br />
Així doncs, sí, la sort és qüestió d'actitud. <br />
<br />
Però tot i això... l'actitud, és qüestió de sort?Núrhttp://www.blogger.com/profile/00491641522117242485noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-5821536175239270222.post-33212949348945212212011-12-15T00:23:00.000-08:002011-12-19T01:14:09.994-08:00Espartacus!No hi ha res com canviar de pis perquè el bloc torni a quedar de nou en segon terme... temporalment, si més no! Sí, hem tornat a canviar de pis, però com que tinc present que n'he parlat més d'un cop, d'aquest tema, en aquest bloc, evitaré fer comentaris. Només diré que no entenc com dues persones poden acumular tantes i tantes coses! :S<br />
<br />
Per culpa de la mudança i que encara no tenim l'impressora connectada, no us puc ensenyar les darreres imatges de l'Espartacus. Tampoc valen gaire la pena, sincerament i desgraciadament... Ens va tocar una doctora que tenia menys gràcia escollint imatges... Tinc fotos del fèmur de la criatura, dels bracets, de la panxulina... I poca cosa més... :( <br />
<br />
Sigui com vulgui, ja sabem si és nen o nena, i us asseguro que això ha generat moltíssima alegria entre familiars i amics, especialment pel fet que a una nena no se li pot dir Espartacus! ;) <br />
<br />
És una nineta! :) I es dirà Lua (<i>lluna</i> en portuguès i en gallec). <br />
<br />
Això dels noms és veritablement un bon maldecap. Jo havia establert una sèrie de criteris per a escollir nom: volia que fos català i no traduïble al castellà, havia d'acabar amb vocal i no podia tenir ni <i>j</i>, ni <i>x</i>, ni <i>ll</i>. Tot això té un bon motiu: tenim família andalusa i prefereixo no tenir problemes del tipus "Cecs" en comptes de "Cesc", ni "Jorge" o "Yordi" en comptes de "Jordi". Malgrat els criteris, però, no trobava cap nom de nena que em fes prou el pes, fins que un dia una amiga gallega em va dir: «Por allí se pone mucho 'Lua' como nombre». <br />
<br />
Des del començament jo volia que fos un nen. Ho desitjava amb tota l'ànima. A mi no em servia allò de «és igual si és nen o nena, el més important és que vingui bé». Jo volia un nen. Però quan la meva amiga em va proposar aquest nom... Vaig tornar a casa desitjant tenir una nena només per a posar-li Lua! I em vaig començar a imaginar com seria tenir una nena i llavors vaig poder arribar al punt de «sí, d'acord, és igual si és nen o nena, el més important és que vingui bé». Em neguitejava no saber com posar-li si era nena. Però ara ja està.<br />
<br />
Ja queda menys per veure-li la carona a la petita Lua!Núrhttp://www.blogger.com/profile/00491641522117242485noreply@blogger.com13tag:blogger.com,1999:blog-5821536175239270222.post-76177740901579425832011-11-30T10:18:00.000-08:002012-01-30T02:21:01.472-08:00eleccionsSí, potser vaig una mica tard, però m'és igual. Al cap i a la fi, no vull fer cap comentari sobre els resultats de les eleccions, perquè segurament ho haureu fet més d'un a hores d'ara...<br />
<br />
El que sí que m'agradaria comentar és un mural que vaig veure a l'escola on vaig anar a votar. Em va semblar fantàstic! El mural es titulava "La paraula en català que més m'agrada" i n'hi havia moltes: <p align=center><b>família<br />
t'estimo</br>amistat</br>tren<br />
vacances<br />
...</b></p>I de sobte la vaig veure allà al mig, entre totes aqueste paraules fantàstiques: <p align=center><span style="font-size:250%;"><b>nyap</b></span></p>Em pregunto qui devia ser aquella petita ment privilegiada que va descriure, segurament sense saber-ho, la situació que estem vivint amb una parauleta tan curta.<br />
<br />
I, sí, em va semblar una paraula fantàstica per a ser una paraula preferida. La família, l'amistat, les vacances... tot són coses meravelloses, i potser són més aviat un tòpic. Però no trobeu que la paraula <i>nyap</i> és senzillament genial?Núrhttp://www.blogger.com/profile/00491641522117242485noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-5821536175239270222.post-40318729437580864692011-11-28T08:03:00.000-08:002011-11-28T01:21:26.334-08:00ha arribat el moment...Sí, ha arribat el moment de tornar! De manera més calmada que abans, segurament, però ja en tenia ganes.<br />
<br />
Per on començo? Doncs per coses que ja han començat...<br />
<p align=center><img width="300px" src=https://lh5.googleusercontent.com/-mv1sBzTx_fU/TtNJcwnu_zI/AAAAAAAAETU/OwWBI4bphjw/s726/espartacus.jpg></br><span style="font-size:90%;"><i>Tothom em diu que és tan fotogènic/a!</br>Oi que es veu bé?</i></span></p><br />
De moment, l'anomenem <b>Espartacus</b>. És el nostre petit gladiador! ;) Hi ha gent que l'anomena <i>bitxo</i>, <i>virus</i>, <i>bulto</i> i altres paraules encara menys bunikes. Nosaltres li hem posat Espartacus!<br />
<br />
Aquesta ecografia és de començament d'octubre, quan tot just tenia tres mesos. Us podeu creure que des del cap fins al cul (les cames no les mesuren) feia 6 cm??? 6 cm és el que fa el meu dit petit de la mà! Em vaig passar molts dies mirant-me'l i pensant que l'Espartacus era tan petit com aquell dit; i me l'imaginava amb el capet i els bracets i les cametes... i llavors m'entrava una mica de cangueli perquè el meu dit em semblava un extraterrestre mutant! ;)<br />
<br />
Aquest dijous ens diran si és nen o nena. Bé, sempre que s'obri de cames i ens deixi veure els seus atributs, és clar! Perquè una cosa que ja sabem de l'Espartacus és que cada cop que els metges em posen un aparell estrany a la panxa, el/la petit/a (veieu com és millor anomenar-lo/la Espartacus? Tanta barra inclinada em farà tornar boja!) acaba donant l'esquena a la càmera, o bé es retira per a allunyar-se'n tant com pot! Com a son pare, a l'Espartacus no li agraden gens els metges!<br />
<br />
Ara estic de gairebé 20 setmanes. Un embaràs en dura 40, així que ja sóc a mig camí! En mesos deuen ser uns 4 mesets i mig. L'esperem pel 19 d'abril. A mi m'agradaria que arribés una mica més tard... Un fantàstic 23 d'abril, per exemple!, però ja se sap que això ho decideix la natura o, en un cas extrem, el metge...<br />
<br />
I de moment, això és tot! Espero que el bloc continuï sent la MEVA habitació dels mals endreços i no l'habitació de l'Espartacus, però vaja... que no es poden prometre miracles, tampoc, oi? ;)Núrhttp://www.blogger.com/profile/00491641522117242485noreply@blogger.com20