dilluns, 26 de març de 2012

compte enrere

He estat desconnectadíssima, però pensant molt sovint que havia d’escriure, almenys per no fer-vos patir.

Aquest dimecres comença el compte enrere: arribo a la setmana 37 i la Lua pot néixer en qualsevol moment. Bé, de fet ja em van dir que a partir dels 7 mesos ja podia néixer en qualsevol moment i que ho havia de tenir tot preparat... ‘¬¬ El fet és que, ara sí que sí, entre la setmana 37 i la 40 el fetus ja està madur i crescudet per encarar-se al món*.

Un parell de coses que m’han dit:
  • «Que es mou molt? Doncs ja veuràs l’útlim trimestre, que de tan gran que serà no es podrà moure i et cagaràs a les calces pensant si li ha passat res!» MENTIDA! La Lua es continua movent tant com abans, però ara, com que és més gran i té més força, fa més mal. De vegades em pregunto si em poden sortir blaus per cops interns cap a fora... És més animal, pobreta meva...
  • «Aprofita a dormiar ara, que quan la tinguis, no podràs dormir en molt de temps!» MENTIDA! Molts llibres parlen d’insomni durant l’últim trimestre i, sobretot, durant l’últim mes a causa dels nervis i les pors del part i també de les ganes que tens que naixi, a part del fet d’haver-te d’aixecar cada dos per tres per anar al lavabo o que et desperta cada cop que es mou, de tan gran que és!

Jo fa setmanes que dormo molt malament. Pel que fa als nervis, estic histèrica! :S Bé, histèrica, no, però molt nerviosa sí, que ho estic! Pensar que pot néixer en qualsevol moment, però no saber quan m’exaspera. Pensar en el dolor de les contraccions, en com ho aguantaré a casa i com anirà a l’hospital, en si trencaré aigües o me les hauran de trencar, en si serà tan gran com està previst o no, en una possible cesària, pensar en qui avisarà tothom, si estaré receptiva amb la nena, amb son pare i amb els que ens vinguin a veure, pensar en els primers dies de la petita... i pensar en tots els dies i anys que vindran després, però en els quals no puc pensar perquè ara el part és l’única cosa que tinc al cap.

Fa un parell de dies a la farmàcia em van dir: «No pateixis tant. Pensa que passi el que passi una cosa és segura: a dins, la criatura no s’hi quedarà!» Si em centro en aquest pensament, els nervis sembla que s’aturen un moment. He de tenir clar que jo no podré controlar res i que segur que per molt que pensi en mil possibilitats el part anirà de l’única manera que no m’hauré imaginat. L’únic que tinc garantit és que la nena dins meu no es quedarà. Així que de moment intento aferrar-me a aquest pensament.

Per tant, ara només em queda esperar... Entro a la seva habitació amb el bressol, el canviador, el cotxet, la trona, els prestatges amb alguns ninots i uns quants contes, l’armari amb la roba que ja li he anat comprant... i la canastreta i la meva maleta preparades per anar a l’hospital. I penso «Lua, filla, que aquí ara només hi faltes tu!». I tinc tantes ganes d’abraçar-la... :)



* Fa un parell de setmanes em van dir que ja pesava 3 kg. És un pes aproximat que es calcula a partir de la mida del cap... No sé si és gaire fiable que et diguin quant peses segons la mida de cap que tens, però és l’única manera que tenen d’intentar esbrinar el pes de la criatura (400 gr de marge d’error). La qüestió és que en l’últim mes és quan més pes agafen, així que la Lua pot ser que arribi tranquil•lament als 4 kg... :S

8 comentaris:

Joan ha dit...

Ep, relaxa't. No tot està a les teves mans i no treu cap a res capficar-se. No ho feies amb les notícies? Doncs ara igual.
Recordo que, a ma germana, que se li endarreria el part, la doctora també li va dir que no coneixia cap embarassada de 10 mesos! Hehehe.

Molta sort.

Yáiza ha dit...

Ai, ai... cada cop que fas un post m'agafen tots els mals pensant en una futura possible i llunyana maternitat! Hehehee!!

M'agrada molt que ho expliquis, suposo que per molt que em quedi una mica lluny, és un tema que m'és proper i que m'interessa molt. Quan he conegut noies que ja són mares també m'he quedat embadalida sentint-les explicar les seves experiències. És tot un periple!

Aviam... abans de res, relaxa't, dona. Ja vindrà. Com tu dius, no ho pots controlar pas, així que simplement fes la teva. Ja ho tens tot a punt, oi? Doncs ara senzillament ves fent i quan hagi d'arribar, arribarà. I segur que tot va molt bé!

Com que tinc uns dies tontets, el paràgraf aquest en què expliques que entres a la seva habitació... m'ha emocionat una miqueta. Com estic!

I res, no pateixis. Jo vaig pesar 4'100kg, tenia el cap gros i mal encaixat i va ser cessària. Però pensa que per cessària naixem més macots, que no se'ns allarga la closca! ;)

Una abraçada, i ànims per aquests últims dies o setmanes. El proper post vindrà amb la foto d'uns peuets inclosa? =)

XeXu ha dit...

A mi em sembla que part de les pors i els neguits que tenen les futures mares recau en que hi ha massa informació. Segur que has llegit massa, que te n'han parlat massa i que les saps de tots colors. I efectivament, el teu part i el teu comportament amb l'entorn un cop surti serà diferent a tot el que has sentit. Ni cas, deixa d'escoltar i llegir i només fica't en tu i en com estimaràs la teva filla. I és cert, a dins no es quedarà. El part serà per oblidar, com tots, però després... la tindràs als braços. I llavors ja res no importa.

Assumpta ha dit...

Jo vaig pesar 3,900 crec, però la meva germana va fer 4,750 :-DD
El meu germà més que jo i menys que ella, però no recordo quan... i la meva mare no va tenir cap part complicat, tots li van anar la mar de bé :-))

Carme ha dit...

Jaaaaa? Que ràpid m'ha passat!

Per més que rumiïs, la vida sempre et sorprèn i et vindrà tot ben diferent de com havies pensat...

Deixa fluïr les coses i que vingui quan hagi de venir que tampoc pots fer-hi res...

Molta sort i que tot vagi mooooolt bé, un petonet a les dues.

Ferran ha dit...

Segur que tot anirà de meravella, Núria. Ja tinc ganes de veure la primera foto que ens en pengis al blog, de la vostra Lua petita :)

Ànims i a disfrutar-ho!

cas ha dit...

Què poquet falta!!! no m'estranya que estiguis nerviosa! és normal!! A mi em van dir que fins i tot hi ha qui té malsons amb coses relacionades amb el part o el nen, i que tot és normal i fins i tot bo, pq és una forma que té la ment per afrontar les pors i anar-se fent a la idea de tot plegat. Pel que fa al dormir, jo tenia insomni sobretot l'últim trimestre, de les 4 a les 6 no dormia i fins i tot anava a mirar la tele per no agobiar-me al llit, entre altres coses pq ja no sabia com posar-me. I a més, si que pots dormir quan ells naixen, pq es passen moltes hores dormint, és qüestió d'intentar aprofitar per dormir tu tb i no fer feines de la casa ni altres coses. Pq realment dorms pitjor, ja que els petits es van despertant durant la nit.

Quina emoció!!!!! ja ens explicaràs!!!:-)))

rits ha dit...

Guapi!!!! com va? ja? suposo que molt atabalada, xò digue'ns que la Lua ja està aquí!
Molts ànims!!!!