dimarts, 27 de desembre de 2011

sort?

Fa uns dies que em plantejo si el fet de tenir bona sort és qüestió de fortuïtat, o bé és qüestió d'actitud. Segons el diccionari, la sort, al cap i a la fi, no és més que un encadenament casual de successos que hom decideix si és bo o és dolent. És a dir que, si bé no som nosaltres que decidim què ens passa, sí que podem decidir si el que ens passa és bo o dolent.

Quan parlo d'actitud, em refereixo a l'optimisme, al positivisme, a l'alegria.

Un exemple: Enguany jo havia comprat cinc números per la grossa de Nadal, per tant, m'hi vaig gastar 100 €. La sort va decidir que pogués recuperar 40 € dels 100 jugats gràcies a dos reintegraments. Quina bona sort, oi?
D'altra banda...
Tinc un cosí que va comprar una participació d'1 €, tot i que li havien ofert de comprar-ne cinc. S'hauria pogut gastar els 5 €, però ell mai no juga i va comprar només una participació per quedar bé amb qui l'hi venia. I pam!, el número premiat! Ell ara es lamenta perquè, si hagués comprat les cinc participacions, s'hauria endut 7.500 €, i només se n'ha pogut endur 1.500! Quina mala sort!

Què ho fa que el fet jo m'hagi gastat 100 € i n'hagi recuperat 40 sigui més positiu que el fet que ell se n'hagi gastat 1 i n'hagi guanyat 1.500? Evidentment, l'actitud.

Sembla evident que tal i com està anant tot plegat, la situació econòmica general, es faci molt difícil intentar pensar en positiu. Ara bé, quants cops heu sentit dir a gent que torna de països més desafavorits que el nostre: "Mira que són pobres, però quina alegria tenen!", o "Són una gent molt riallera!", o "Tenen ben poca cosa, però són tan feliços...". Jo ho he sentit i ho he vist diverses vegades.

Aquí som uns amargats! Això és el que som!

Quan vaig pel carrer, quan viatjo en metro, a les botigues...la gent fa mala cara, la gent es discuteix per bajanades, la gent es queixa... Si se n'arriba a queixar, la gent! I es queixen per tot! Per si fa fred, per si fa massa calor, per si hi ha llums de Nadal, per si no n'hi ha, per si toca la loteria, per si no toca la loteria, per si tenen feina, per si no tenen feina, per si tenen gana, per si han menjat massa... Colla d'amargats! La gent està amargada, la gent està enfadada, la gent està cansada... però ningú no fa res per canviar. Ni intenten canviar ells, ni intenten canviar l'entorn. I s'enfonsen...

I jo no puc evitar pensar que no em va tan malament. És cert que podria estar molt millor, però també podria estar molt pitjor. Al meu entorn ha estat un any complicat –la loteria només és una bajanada, comparat amb tot el que hem anat passant a casa–, i segurament l'any que ve continuarà essent dur, però em nego a pensar que tinc mala sort. Si sóc jo qui decideix si estic bé o malament, decideixo que estic bé i sóc feliç perquè sento que estic bé!

Així doncs, sí, la sort és qüestió d'actitud.

Però tot i això... l'actitud, és qüestió de sort?

11 comentaris:

Mireia ha dit...

No podria estar més d'acord amb tu. Aquest any a casa ha estat un any terrible, horrible de veritat. Els últims 6 mesos són les pitjors que he viscut mai, segur .Però tot i així, no penso deixar-me vèncer. Cal que sapiguem valorar allò de bo que té la vida, que són moltes les coses que hi ha.

XeXu ha dit...

Tens sort de tenir aquesta actitud. M'ho has posat fàcil. Sí, tens raó, som una colla d'amargats, ja fa temps que ho penso. No suporto la gent que es queixa per queixar-se, que de fet, queixar-nos és una cosa molt nostra, però a fe que no estem pas tan malament. I ja el súmum és queixar-se d'una cosa i del seu contrari, com expliques al post. A cagar a la via la gent que fa això.

Però sincerament, no considero que siguis més afortunada que el teu cosí. Al final compte ens números. Em sap greu que hagis perdut 60 euros, espero que no els trobis a faltar. En canvi, molt afortunat el cosí, que s'acaba d'embutxacar 1499 euros! És una gran sort. Que no sigui avariciós, si hagués fet el rata com sempre no tindria ara aquests diners. I què prefereixes, tenir 7500 euros imaginaris o 1500 de ben reals? Jo ho tinc claríssim!

Carme ha dit...

Jo no t'ho sabria dir, sempre he tingut molta sort! Molta!

A la rifa no, que no hi jugo. No cal temptar massa la sort. Si ja en tinc per què vull jugar? No crec massa en aquesta sort, la veritat, és massa concreta i és fàcil que no et toqui, en altres sorts més generals si que hi crec.

He tingut la gran sort, per exemple de tenir uns fills, sans, intel·ligents, guapos i bones persones. He aprofitat la sort que tenia per a cuidar-los i educar-los bé. I no espatllar-los. Però tot compta, la sort també.

I així, un munt de coses...

rits ha dit...

Buf, parles de moltes coses, i que per mi son molt diferents.

Un dia vaig sentir dir una frase d'alguna cosa així "la sort és per qui la busca". I m'agrada. M'agrada per aplicar-la a la vida. Qui no arrisca, no pisca. I si, surten malament un munt de coses un munt de vegades, però s'ha de continuar mirant endavant. I intentar no defallir. Perquè llavors és quan la gent es torna una amargada. I tens raó, no s'hi val.

Però això no treu que puguem estar tristos o preocupats pel què ens passa i ens haguem de conformar. I cadascú ho expressa de la manera que és. Tu ets més aviat optimista i per tant trobaràs el cantó bo. Jo sóc pessimista i de vegades necessito abocar la meva tristor. Però no per això sóc una amargada.

I si, aquest any no ha estat gens bo. Hi ha coses que l'han fet més suportable. Però almenys per a mi i el meu voltant, ha estat nefast. I això no vol dir que no ens poguem queixar. Però tampoc vol dir que ens puguem quedar de braços plegats. Agafar força, agafar el toro per les banyes i tornar a començar. Perquè si ho intentes, potser algun dia la sort somriurà.

En quant a la loteria, doncs simplement és un joc d'atzar. I així ens ho hem de prendre. Entenc que el teu cosí pensi que ojalà hagués agafar més participació. Crec que és humà, però segur que està ben content. I si, ets optimista i veus l'ampolla més plena que buida en recuperar 40 de 100. Jo, no em plantejo pas que no he recuperat res del que he jugat. És simple atzar.

cas ha dit...

bona reflexió, m'ha agradat com ho planteges, i m'ha fet somriure la pregunta final. Sembla una mica allò de què és primer "l'ou o la gallina". Jo si hagués de resumir, diria que tenir una bona actitud és d'entrada una sort, però també és pot aconseguir treballant-ho, i que tenir sort és que et passi allò que la majoria de persones considera "bo", i aquí entra l'atzar. Bones festes i ara, a provar sort amb el "niño"! ;-)

Yáiza ha dit...

Està molt bé, això que dius... tens moooooolta raó. Jo em considero una persona optimista, tot i que segurament no estic passant per la meva època més brillant. Tot i així, acostumo a estar "contenta" de com em va la vida. Sense donar salts d'alegria, potser, però contenta i prou satisfeta. Sí, jo penso que és qüestió d'actitud. Conec noies més guapes, més diverties, més bones estudiants i més de tot que jo, que naveguen en un mar de penes, vés a saber per què! No les entenc gens...

Au doncs... sort i actitud!

òscar ha dit...

Penso que la sort és una qüestió d’actitud. De fa anys penso que, en general, tots acabem tenint allò que ens mereixem. Justícia divina, tal fas tal rebràs, no ho sé.

Tot i que el meu apunt d’avui m’ha sortit d’una flaire apocalíptica que matisaria (una mica bastant) el que acabo de dir. Serà que també tenim ... :) ... les contradiccions que ens mereixem.

Núr ha dit...

Mireia: Em sap greu llegir que ho has passat tan malament. És cert que deu haver estat un bon any per a poca gent, però suposo que a molts se'ns han ajuntat massa coses i no podem valorar l'any positivament. Jo, com bé dius, tampoc penso deixar-me vèncer i, malgrat les penes, tinc la meva petita que va creixent dins meu i només per això ja em sento immensament feliç. No voldria que la petita agafés amargor dins la panxa! :S

XeXu: El tema de la loteria trobo que és un exemple claríssim de com la gent no s'adona del que té: uns per massa pessimistes, els altres, potser, per massa optimistes! ;P
A mi em cansa molt la gent que es queixa per tot. He tingut problemes amb amigues per aquesta mateixa qüestió: sempre es queixaven del mateix i mai feien res per canviar les coses. Quan sents la mateixa cançó durant més de set anys, se t'inflen els ous encara que no en tinguis! :S

Carme: Com bé dius, has tingut molta sort de tenir els fills que tens. Si bé en aquest cas els pares hi juguen un paper importantíssim perquè són els que els preparen per sortir al món, sempre penso que l'entorn pot afectar les criatures més del compte i és qüestió de sort que l'entorn sigui positiu o negatiu. I la salut... buff!! No em deixen d'explicar històries d'embarassos estranys i de criatures que naixen amb problemes i espero tenir sort i que la petita naixi sana.

rits: Jo també crec en això de «la sort és per qui la busca». Per lligar-ho amb la loteria: si no hi jugues, és evident que no et tocarà. Si vols que et toqui, has d'arriscar i jugar-hi. No tothom hi juga, però és un exemple claríssim.
Pel que fa a la tristor i la preocupació, és evident que hi és! Jo estic súper contenta amb el meu embaràs, però també és cert que vaig estar dues setmanes molt i molt xafada perquè en el primer intent d'enguany vaig patir un microavortament, que en diuen (sembla que és força freqüent en dones que intenten quedar-se embarassades per primer cop, res alarmant). I ara que tinc la meva petita i que va creixent és un patiment constant: avui perquè es mou molt, ahir perquè no es movia gens, que surti sana, que surti bona persona, etc. Hi ha gent que deixa que aquesta mena de patiments l'oprimeixi i l'amargui. Cal viure el patiment, plorar, estar trist, enfadar-nos... però no podem permetre que això sigui l'habitual, perquè aleshores és quan ens amarguem.
Em sembla que ho he dit algun cop: jo havia estat molt i molt pessimista, quan era petita i adolescent. Però molt i molt, eh? Fins que, amb el temps, vaig aprendre a veure les coses d'una altra manera, a ficar-me l'alegria dins encara que fos per força. I aquí estic! ;)

Núr ha dit...

cas: Aix, nina! Jo només jugo a la grossa de Nadal, però aquest any em volen enredar perquè jugui també al niño... Ja veuré què faig!
La meva actitud me l'he treballada jo, t'ho asseguro. Com li deia a la rits, jo he estat durant molt de temps una persona molt negativa, molt pessimista. Plorava molt a les nits i em sentia molt desgraciada. Però amb el temps, l'experiència i, sobretot, gràcies a algunes persones que he trobat pel camí, he après a viure amb alegria. Les penes van i vénen, però no ens les hem de quedar dins; les hem d'alliberar i quedar-nos només la joia. ;)

Yáiza: És ben bé això que dius! Ha estat un any dur i, malgrat que jo també he tingut èpoques més brillants, ara no em puc (ni em vull!) queixar.
Pel que fa a aquestes noies, les penes les fan menys guapes, menys divertides, menys bones estudiants i menys de tot que tu, perquè les penes se'ns acaben menjant per dins! Sempre és més bunika i més interessant i el cap li funciona millor una persona que somriu que una persona que només es queixa i plora. ;) És allò que hem sentit tota la vida de «les nenes que ploren es tornen lletges».

òscar: Tens tota la raó! Jo en aquest apunt em queixo de la gent que es queixa... hahahaha I en el que tot just he publicat em queixo de les prohibicions de l'embaràs... Sí, tinc les contradiccions que em mereixo! ;)

XeXu ha dit...

Jo també he tingut discussions amb gent sobre això, deu ser que som capricorn? Ens costa una mica fer-nos la idea, però un cop convençuts, tirem pel dret. Preferim posar-hi un parell de collons d'aquests figurats que no pas deixar que se'ns inflin amb ximpleries.

Suposo que no som infal·libles, jo també penso que algunes coses se m'enquisten i no hi sé posar solució. Miro de queixar-me per mi mateix però, i no convertir-ho en un cavall de batalla.

Més tard torno i em miro el nou post, que ara potser que em posi a fer alguna cosa de profit...

Les Coses són com Som ha dit...

Penso que no, que l'actitud és qüestió de voluntat. I potser moltes vegades per manca d'informació, sembla que estiguem cagats i fem el què la majoria fa, i acabem caient en aquell pensament de "bah, tot i que jo canvii no servirà de res", i quan s'intenta fer-ho mana la resignació. La formació és una de les coses que ajuden a canviar actituds.
Aix quin rollo t'he fotut. MOLT BON ANY 2012!