No hi ha res com canviar de pis perquè el bloc torni a quedar de nou en segon terme... temporalment, si més no! Sí, hem tornat a canviar de pis, però com que tinc present que n'he parlat més d'un cop, d'aquest tema, en aquest bloc, evitaré fer comentaris. Només diré que no entenc com dues persones poden acumular tantes i tantes coses! :S
Per culpa de la mudança i que encara no tenim l'impressora connectada, no us puc ensenyar les darreres imatges de l'Espartacus. Tampoc valen gaire la pena, sincerament i desgraciadament... Ens va tocar una doctora que tenia menys gràcia escollint imatges... Tinc fotos del fèmur de la criatura, dels bracets, de la panxulina... I poca cosa més... :(
Sigui com vulgui, ja sabem si és nen o nena, i us asseguro que això ha generat moltíssima alegria entre familiars i amics, especialment pel fet que a una nena no se li pot dir Espartacus! ;)
És una nineta! :) I es dirà Lua (lluna en portuguès i en gallec).
Això dels noms és veritablement un bon maldecap. Jo havia establert una sèrie de criteris per a escollir nom: volia que fos català i no traduïble al castellà, havia d'acabar amb vocal i no podia tenir ni j, ni x, ni ll. Tot això té un bon motiu: tenim família andalusa i prefereixo no tenir problemes del tipus "Cecs" en comptes de "Cesc", ni "Jorge" o "Yordi" en comptes de "Jordi". Malgrat els criteris, però, no trobava cap nom de nena que em fes prou el pes, fins que un dia una amiga gallega em va dir: «Por allí se pone mucho 'Lua' como nombre».
Des del començament jo volia que fos un nen. Ho desitjava amb tota l'ànima. A mi no em servia allò de «és igual si és nen o nena, el més important és que vingui bé». Jo volia un nen. Però quan la meva amiga em va proposar aquest nom... Vaig tornar a casa desitjant tenir una nena només per a posar-li Lua! I em vaig començar a imaginar com seria tenir una nena i llavors vaig poder arribar al punt de «sí, d'acord, és igual si és nen o nena, el més important és que vingui bé». Em neguitejava no saber com posar-li si era nena. Però ara ja està.
Ja queda menys per veure-li la carona a la petita Lua!
13 comentaris:
Un amic d'Olot em va dir que allà diuen que si és nena no passa res, que també es fan estimar!
Enhorabona!
Bufa, de la que s'ha lliurat la criatura. Ja podem llençar el gladius al riu.
Núr, nina, tinc uns dies, que no sé que em passa que m'emociono sovint i mira... m'emociono molt en llegir-te.
I em fas recordar els sentiment s i les sensacions. Recordo, el meu primer embaràs, també va ser una nineta. I el segon el nino... mai no deixaran de ser el millor que m'ha passat a la vida.
Gaudiu molt i molt, del'espera i de l'arribada. Una enhorabona ben gran a la Lua i a vosaltres també. Per tenir-vos mútuament.
M'he oblidat dues coses:
1.- que estic molt contenta de que pugueu deixar enrere aquest nom del títol... ;)
2.- que els d'Olot (o l'amic de l'estrip, al menys) tenen cada cosa, que ja està bé! ;)
A veure si encara hauré d'anar a Olot a veure qui s'atreveix a repetir-ho en presència meva!!!!
M'agrada el nom de Lua, té un significat i una sonoració ben bonica, i m'agrada llegir-te tan contenta!
A la propera eco, tu demana que vols un retrat ben reeixit!
Un petó, bonica!
Vaja, ja no sóc el primer!! És el que té tenir feina, quina murga! Hehehe. Et diré que Lua no em sembla especialment millor que Espartacus... és que sóc molt maniàtic amb els noms i no m'agraden les coses rares. Si fos Lluna, et diria que ets una mica hippy, però d'acord. Però en gallec... bé, no ens discutirem, no vull que em fotis bronca, ja em discuteixo prou amb els amics pels noms que volen posar!!
Et torno a felicitar, que bonic el que estàs vivint. Jo penso que voldria una nena, però la veritat, m'és igual. Hi ha molts noms que m'agraden, però só tots molt normalets. Ja se sap, l'edat, m'agraden els clàssics!
Ai, ai! Quin post més maco, snif! M'has fet pensar en ma mare, que volia un nen sí o sí, i em va tenir a mi (mala sort), però ja tenia clar que si acabava sent una nena, em diria Yáiza. Així que res, va tenir pocs problemes per triar nom.
I jo ara, si hi penso (fent una incursió al futur, la veritat), també m'imagino amb un nen. Però com que això no es pot triar... Per què deu ser, que les dones volem nens i els homes, nenes? Passa sempre així, o m'ho acabo d'inventar?
Bé, deixo de filosofar, i et torno a donar l'enhorabona, que és l'important!!!
Ei, si una amiga us ha influït perque trieu Lua, jo us dono ja, ara, una idea per quan tingueu la segona criatura: un nom basc! N'hi ha de preciosos: Alatz, Itzal, Ugaitz... (mode el basc és genial activat).
Es digui com es digui, que vingui sana (i disfruteu-vos molt :)
No l'havia sentit mai, Lua. M'és curiós.
Què xulo!!!! jo sempre havia estat de nens. Els que he cuidat i els del centre sempre se m'han donat millor que les nenes, xò darrerament em fa més gràcia una nena. No sé perquè.
Buf, lo dels noms ho trobo complicadíssim. El meu problema és pitjor. Vull un nom català i en canvi tinc claríssim que en castellà m'agraden Diego i Lucía. Que en català no m'agraden gens!!! Total, que no sé. Com no m'ho he de plantejar, doncs mira, tan si fa.
Què bé que la Lua vagi creixent. I ànims amb la mudança!!!
Lua m'agrada i el significat també. Mudança? jo tb vaig fer un trasllat de pis embarassada i quin pal! netejant-ho tot a fons amb mascareta i vinga arcades :-SS
estrip: Pobretes olotines, si abans de néixer ja els diuen aquestes coses! :S
Gràcies!!
Joan: La pobra tindrà dubtes d'identitat, perquè de moment, quan parlo amb la meva mare, li he de dir encara Espartacus, perquè la senyora no vol saber fins al moment que naixi, si serà nen o nena... Al final se'ns escaparà! hehehe
No cal llençar res al riu, que encara que sigui nena, potser encara podrà ser gladiadora! ;) hahaha
Carme: Gràcies per compartir aquesta alegria tan dolça que tens al cor, bunika! Jo cada dia estic més il·lusionada amb la petita, i el pare també. Ahir li deia a ell que ja no tornaríem a estar tots dos sols mais més, que ara sempre hi seria també la Lua. "Doncs ara estarem tots tres!" I es fa estrany pensar que a partir d'ara, en comptes de dos, "nosaltres" serem tres! I és preciós! :)
fanal blau: Haurem de fer una excursió de blocaires a explicar-los quatre coses, als olotins, sí, senyora! ;) Hi ha gent que el nom el troba estrany, però jo estic encantadíssima! :)
Em sembla que ho faré: a la propera eco els diré "vostè perdoni, però me'n pot imprimir alguna que faci goig de veure? És que hi ha col·legues seus que tenen tan poca gràcia..." hihihi
Pitonets!!
XeXu: Et diré el que dic a tothom quan em diuen que no els agrada el nom: "Queda't prenyat tu, fes-te el teu fill o la teva filla i li poses com tu vols! Aquesta és meva i li poso com a mi em surt!" hihihi
Així que una nineta, voldries? I com li posaries? ains... Ja m'imagino el XeXu, amb una nineta als braços... ;) Algun dia, que tot arriba!
Yáiza: Sí, que ho diuen, que les dones som de nens, i els pares prefereixen nenes... No sé quin en deu ser el motiu, però passa. De la mateixa manera que diuen que les mares sempre es preocupen més pels fills i els pares, per les filles. Segur que hi ha excepcions, però sembla ser que és força comú!
Moltes gràcies, maca!
Ferran: Jo també havia pensat en algun nom basc, però el problema és la pronunciació... Sí, que n'hi ha que se'n salven (Ainoha, Iker, Idoia...), però també solen ser molt comuns. I de catalans en tenia un bon grapat, però no en vaig veure cap de tan clar com Lua: no perquè sigui gallec/portuguès, sinó perquè la pronunciació és facilíssima vagi on vagi i en l'idioma amb què t'ho vulguis mirar! ;)
rits: Això dels noms és increïble, sí! A nosaltres per exemple ens agradava moltíssim Martina, però el problema és que ja en tenim una molt propera a la família i una cosa que no m'ha agradat mai és tenir noms repetits a la família! :S A més, Martina és el nom més posat a Catalunya (Marc per a nen). Jo hi vaig estar pensant des del principi. La gent em deia que per què hi pensava tan aviat... N'hi ha que s'esperen a veure-li la cara perquè els vingui el nom al cap... Molt bunik, però a mi em feia por quedar-me en blanc en el moment de veure-la... ;) Feina feta! Ara que ja tinc el nom només cal que em preocupi de tota la resta! hihihi
cas: Jo me n'he deslliurat força perquè la família m'ha ajudat moltíssim. El pis era molt nou i no hem hagut de pintar (quina sort!!), i de la neteja se'n van encarregar la meva mare i la meva sogra. :) Ha estat un bon descans, la veritat!
Xiqueta! quina alegria trobar-te de nou, t'havia perdut la pista. I vaja bona notícia que em trobo. Moltíssimes felicitats!
Mira ara acaba de marxar el meu nebodet que va nèixer no fa res i estem tots amb una alegria que no es pot explicar.
A mi m'agraden els noms diferents i Lua no l'havia sentit mai :)
Cuida't molt!
365 contes
Terra de llibres
Hola Núr!
Jo com la Bajoqueta, passo per aquí després de no sé quant temps i em trobo aquesta sorpresa.
Felicitats!
Per cert sigui nen o nena, comenceu a practicar amb els bolquers, al principi costa una mica.
Publica un comentari a l'entrada