Ja fa un temps que percebo molta desgana per part de persones que treballen de cara al públic. És força generalitzat i d'altra gent també m'ho ha comentat: t'adreces a una d'aquestes persones i et tracta com si la teva presència li molestés, com si no tinguessis dret a interrompre les seves cavil·lacions. Em refereixo a persones, tant empleats com ocupadors, que treballen en botigues, en restaurants, a la sanitat, etc.
Puc entendre que la gent que treballa a la sanitat estigui malhumorada o preocupada perquè li han retallat el sou. Ara bé, és just que per aquest motiu els pacients, a part de patir també les retallades, pateixin el mal humor d'aquestes persones?
És normal entrar en una botiga buida amb quatre dependentes xerrant darrere el taulell i que cap sigui capaç, ja no de preguntar-te si vols res, sinó com a mínim de respondre el teu "bona tarda"?
És normal que després d'estar deu minuts triant un cotxet, triguin
una hora per a fer-ne la reserva (apuntar un nom, un telèfon i cobrar la paga i senyal corresponent)?
O aquesta altra situació: volem fer una cerveseta ràpida abans d'entrar en un concert i seiem en una terrassa. Se'ns apropen fins a cinc cambrers diferents per a preguntar-nos "Ja us han pres nota?" i quan diem que no, ens responen "Ara vindrà algú, doncs". Vam esperar 20 minuts de rellotge i no ens van atendre. Ens vam aixecar i vam marxar. Us sembla normal?
Hi ha persones a qui els preguntaries: Si no vols vendre, per què no tanques la botiga? Si no vols atendre la gent, per què no et busques una altra feina? «És que he de pagar el lloguer / la hipoteca.» A mi em sembla molt bé que la gent treballi perquè no té més remei, però no trobeu que podrien fer la mateixa feina sense ser uns carallots?
Sí,
em repeteixo: la gent és una amargada!
No és una mica com quan havíem d'anar al col·legi? S'hi ha d'anar tant sí com no. Així doncs, per què no intentes mirar-t'ho amb una mica d'alegria perquè el tràngol sigui menys difícil d'empassar?