divendres, 4 de maig del 2012

Lua

El dijous 26 d'abril finalment va néixer la patufa. Va ser un part induït, però va poder ser vaginal (molts acaben en cesària). Vaig haver de demanar l'epidural, perquè les contraccions provocades per l'oxitocina al final eren insuportables. El part va durar 8 hores –tenint en compte que la ginecòloga em va dir que es podia allargar fins a les deu de la nit, però que al final la patufa va sortir poc abans de les sis de la tarda, us asseguro que 8 hores no em sembla tan llarg!

És una nena gran! Va néixer amb 3,900 kg i 52 cm i, després de la pèrdua de pes típica dels primers dies, al cap d'una setmana ja pesa 4,100 kg. Està sana com una flor, fa tres nits que hem aconseguit que es desperti cada 3-4 hores per a menjar i dorm aquestes 3-4 hores seguides, la qual cosa és un alleujament per a nosaltres dos. És tan bona nena, pobreta...

I jo em trobo bé. Encara una mica fotudeta pels punts, però, a banda d'això, estic estupenda! :) Ah, i força trasbals d'hormones, això sí... Tinc la llagrimeta fàcil –més que de costum– i m'afecten molt les coses. De vegades em poso trista sense motiu, però ja sé que és per les hormones dels trons i faig que se'm passi ràpid. O també em poso a plorar només de mirar-me-la, mentre li dono el pit o la tinc dormida a la vora...

I, a part d'això, em sento molt i molt feliç. Encara m'estic inentant ubicar en aquesta nova situació i el fet d'estar de baixa ho fa tot més estrany: és com estar de vacances, no sé en quin dia visc i estic desubicada del món. Ara només és ella i el seu pare i jo, tots tres coneixent-nos i buscant un ritme comú.