dilluns, 28 de novembre del 2011

ha arribat el moment...

Sí, ha arribat el moment de tornar! De manera més calmada que abans, segurament, però ja en tenia ganes.

Per on començo? Doncs per coses que ja han començat...


Tothom em diu que és tan fotogènic/a!
Oi que es veu bé?


De moment, l'anomenem Espartacus. És el nostre petit gladiador! ;) Hi ha gent que l'anomena bitxo, virus, bulto i altres paraules encara menys bunikes. Nosaltres li hem posat Espartacus!

Aquesta ecografia és de començament d'octubre, quan tot just tenia tres mesos. Us podeu creure que des del cap fins al cul (les cames no les mesuren) feia 6 cm??? 6 cm és el que fa el meu dit petit de la mà! Em vaig passar molts dies mirant-me'l i pensant que l'Espartacus era tan petit com aquell dit; i me l'imaginava amb el capet i els bracets i les cametes... i llavors m'entrava una mica de cangueli perquè el meu dit em semblava un extraterrestre mutant! ;)

Aquest dijous ens diran si és nen o nena. Bé, sempre que s'obri de cames i ens deixi veure els seus atributs, és clar! Perquè una cosa que ja sabem de l'Espartacus és que cada cop que els metges em posen un aparell estrany a la panxa, el/la petit/a (veieu com és millor anomenar-lo/la Espartacus? Tanta barra inclinada em farà tornar boja!) acaba donant l'esquena a la càmera, o bé es retira per a allunyar-se'n tant com pot! Com a son pare, a l'Espartacus no li agraden gens els metges!

Ara estic de gairebé 20 setmanes. Un embaràs en dura 40, així que ja sóc a mig camí! En mesos deuen ser uns 4 mesets i mig. L'esperem pel 19 d'abril. A mi m'agradaria que arribés una mica més tard... Un fantàstic 23 d'abril, per exemple!, però ja se sap que això ho decideix la natura o, en un cas extrem, el metge...

I de moment, això és tot! Espero que el bloc continuï sent la MEVA habitació dels mals endreços i no l'habitació de l'Espartacus, però vaja... que no es poden prometre miracles, tampoc, oi? ;)

20 comentaris:

Sergi ha dit...

Ue!! Que bé que torni l'habitació dels mals endreços! A més, amb notícies fresques i molt bones, moltes felicitats altre cop. Segueixo dient que els noms que posa la gent abans de saber si és nen o nena, quan encara és tan petit, són lamentables, i el vostre no és l'excepció! Uns amics li deien '7mm', quina ràbia em feia. Però bé, ja sé que amb aquestes coses no es juga, així que ja us ho fareu!

Tinc ganes de que ens tornis a explicar coses, i ja imagino que l'habitació pot canviar dels tons verdosos a roseta, però no t'oblidis que tu encara existeixes, d'acord? Molts ànims i, això sí, mantén-nos informats!

Núr ha dit...

XeXu: Rosa??? Mai a la vida! Sóc anti-rosa! Sempre ho he estat i sempre ho seré! Així que si l'Espartacus és nena, espero que no li regalin massa roba rosa... perquè no em veuré amb cor de posar-l'hi! :S

Si em converteixo en una mare monotemàtica, si us plau, queixeu-vos!! hehehe

cas ha dit...

Quina alegria trobar l'habitacioneta en marxa!

Genial la eco! a mi tampoc m'agrada el rosa, però ja veuràs que si l'Espartacus és nena tindràs feina per trobar coses d'altres colors, pq encara que sembli mentida moltes botigues encara no han descobert que a part del rosa-blau hi ha molts més colors. De totes formes si li dius a la botiguera que la nena que portes a la panxa (cas que sigui nena)de moment es diu Espartacus, segurament entendrà que el rosa no està fet per ella.

Potser aquesta ja no és només la teva habitació, i tampoc la de l'Espartacus, segurament serà habitació compartida, i així ja et vas acostumant, pq és possible que quan neixi dormi amb tu tb, oi?

Bé, ja ens diràs si és nen o nena. Petonets!!!

Carme Rosanas ha dit...

Ei, bon dia i bona tornada al blog, núr!

I enhorabona per la boníssima notícia.

I trobo que en XeXu té raó... gladiador? pobrissó... Espartacus? quines idees... he, he, he... però ja sé que aquestes coses des de fora no s'entenen mai i que vosaltres les enteneu perfectament.

El meu nét petit va néixer un 19 d'abril, aquest que ve, ja farà dos anys. Vull dir que, com pots veure, és un dia genial si arriba puntual! I si no també!

M'alegro molt de tot i de llegir-te també, encara que em temo que nio serà pas massa sovint, al menys d'aquí 4 mesos i mig, ara podries aprofitar a posar-nos al dia, abans que arribi l'Espartacus! (oh! que malament em sona, per favor!)

Una abraçada ben gran i una caricieta a la panxa. Ho sento, però no puc evitar-ho. :)

òscar ha dit...

La tornada fa il·lusió, això està clar Núr, però encara en fa més que tornis amb un apunt com aquest.

Això sí que es posar alt el llisto :)

Moltíssimes felicitats, guapíssima.

Alegria De La Huerta ha dit...

Òndia, quina sorpresa! Felicitats!!

Rita ha dit...

Bonica, moltíssimes felicitats!!!!

Quina alegria llegir-te de nou i encara més amb les bones noves que ens véns!

Com et pots imaginar, a mi tampoc em fa massa gràcia aquest prenom, però què hi farem... :P Espero que et trobis bé i que quan arribi l'hora tot vagi de la millor manera possible.

Quina il·lusió que m'ha fet llegir-te!

Un petó fort i un altre de suau per al/la petit/ta!

rits ha dit...

aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaala!!!!!!!!!!!! només veure la foto al reader m'ha sortit un xiscle!!!
què xulo!!!! enhorabona!!!! i si, volem anar sabent coses del/la Espartacus!!!!!

Mercè Piqueras ha dit...

Enhorabona, i aprofita ara per dormir que, quan arribi l'Espartacus t'oblidaràs per molts de temps que és dormir una nit sencera. Fa tants anys que no hi ha mainada a casa, que em pensava que això del rosa-blau ja estava superat.

fanal blau ha dit...

Doncs noia, a mi m'has alegrat el dia!
I què coi...l'Espartacus o la Espartacus...ja ho sabreu aviadet. Darrera el nom hi ha tota la il·lusió, tot el desig i tota la tendresa, oi? Doncs endavant!
Jo també me n'alegro moltíssim d'aquest retorn amb tanta alegria!
Un petó, bunika!

Eli ha dit...

Nenaaaa!!! Moltes Felicitats!!!!
Encantada de la notícia que m'havies deixat al blog per haver deixat de fumar...i encantada ara, que estiguis embaraçada!!!!

A disfrutar molt!!!

Un petonàs!

Ferran Porta ha dit...

Ostres noia, has trigat a reaparèixer però t'has lluït, eh? notición por todo lo alto: per molts anys, que vagi tot molt bé!!

DooMMasteR ha dit...

Guau! Moltes i moltes felicitats! I bentornada :D

Núr ha dit...

Us podeu ben creure que tinc un somriure que no em cap a la cara mentre responc cada comentari? És com tornar a casa després de molt i molt de temps!! Gràcies a totes i a tots per ser-hi, guapuuuus i guapeees!!!!!

cas: Preciosa!!! Jo he hagut de pactar amb la meva cunyada que li permeto un 25% de coses de color rosa que li pot regalar, si és nena! Imagina't! A ma cunyada li encanta... i no el detesto! hehehe I si per falta de roba no-rosa l'he de vestir de nen, t'asseguro que no hi tindré cap problema! ;)
Sí, suposo que fins que no s'emancipi, hauré de compartir habitació! hihihi

Carme: Hola, maca! Sí... Saps què penso? Que aquestes rucadetes amb els noms segur que són molt semblants a les tonteries de les parelles enamorades: només les entenen els dos que hi estan implicats i l'altra gent ho veu estrafolari, oi?
El teu nét és del 19 d'abril??? Ai, Carme, que si tu i jo som del 14 de gener, a veure si coincidirem també amb l'edat dels més petits de casa! ;)
I de caricietes a la panxa, tantes com vulguis! Ara que ja es comença a moure és quan més gràcia fa!

òscar: Holaaaaa! Oi que sí? Bé valia la pena! Fa temps que em rondava pel cap, però aquest era el moment. No us podia deixar a banda d'això! ains, com us he trobat a faltar!

Alegria de la Huerta: Holaa!!!! Moltíssimes gràcies!!!! :D Estic tan i tan emocionada amb tot plegat!

Rita: Guapíssimaaaa!!! Ja he vist que tu a casa teva tampoc hi passes gaire, darrerament. Espero que estiguis molt i molt rebé!
Saps què passa amb el nom d'Espartacus? Que només n'hi ha un! ;) Hem estat prou bojos per ser els únics que l'anomenem així! I ni t'imagines com es mou i fa honor al seu nom de gladiador! argh! hehehehe Pitonassos per a tu, nina!

rits: Bunika, més que bunika!!!!!! Tranquil·la que us mantindré al dia tant com em permeti la feina, però sense fer-me pesadeta! ;) Me n'alegro tant que us faci tanta il·lusió! ains... Pitonets!!!

Mercè Piqueras: ai, Mercè!, si sabessis... Ara continua essent tot de color rosa o blau, o bé tens l'opció de marronet-beix si no t'agrada cap dels dos... A mi el marró ja m'agrada, però és una llàstima que no es comencin a fer servir altres colors, tants com n'hi ha!
Ja ho diuen que un cop s'és mare, ja no tornes a estar tranquil·la mai més... hehehehe

fanal blau: Me n'alegro, perquè després d'aquell poema trist que et vaig llegir al bloc! ;) És cert, és igual com es digui, l'important és que hi ha una criatura en camí, i això és el més gran del món! :D
Un petonàs per a tu, preciosa!!!!

Eli: REGUAPAAAAAA!!!! Sí, noia! Vaig deixar de fumar a començament d'any, pensant ja en que volia anar a buscar la criatura aquest any, i mira! De moment ho porto de conya i no ho trobo gens a faltar. ;) Ara és quan puc començar a gaudir-ne, perquè he passat tres mesos... ains...
Pitonets, nina!!

Ferran: Hallöleeeee!!!! ;) Cap tornada com aquesta, oi? Si mai torno a desaparèixer i a tornar, a veure si és que vindré amb una altra criatura! hahahaha Moltíssimes gràcies, guapuuu!

DooMMasteR: Gràcies, DooM! I tu? Tu també tens el bloc paradet, eh?? Què faré jo sense les teves fotos ara? ;) Pitonets!!!

Joana ha dit...

Quina il.lusió Nur. T'he llegit a la feina i he pensat...això ja van neixent blocaires nous...perquè no ens enganyem aquest Espartacus o com es digui jejeje ho portarà a la sang.
Li farem una festa a Blogville quan neixi!
moltes felicitats wapa!!!!!
Cuidat molt, etc, etc

Yáiza ha dit...

No està malament venir a petar el teu bloc per primer cop amb aquest súper-post de rebuda!!

La meva enhorabona, futura mare! =)


PD: si és el primer fill, s'acostumen a endarrerir una mica respecte l'esperat... així que potser tens sort i tens la criatura de regal de Sant Jordi!

Assumpta ha dit...

Ei, ho he vist a ca la RITS! Moltes felicitats!! :-))

Però no li diguis Espartacus, pobreta!! Si jo fos ella m'empiparia, eh? :-P

Joan ha dit...

Ostres, arribo tard i mira què em trobo!

FELICITATS!!!!

En quan al malnom... pobre criatura. Maltractament psicològic abans de néixer.

Les Coses són com Som ha dit...

Osti tuuuuuuu!! Aquesta sí que no me l'esperava!! MOOLTES FELICITATS!!

I a mig camí ja!! El nom tant li fot, el que li poseu li estarà bé, d'aquí uns anys li expliqueu que li heu posat Espartacus mentre estava a la panxa, una anècdota més!

Espero que et trobis bé i l'embaràs sigui bo, ja ens aniràs explicant. Petonassos!!!

Txell Salip ha dit...

Mare meva, la de coses que m'he perdut aquests anys que fa que no em poso a voltar per els blocs.

Nena en serio, espero que tot vagi fantasticament bé, m'enalegro moltissim per vosaltres!!!!!!!

Un petonas ben gran i per si no em recordes, soc la Jo Mateixa :-)