dimecres, 30 de novembre del 2011

eleccions

Sí, potser vaig una mica tard, però m'és igual. Al cap i a la fi, no vull fer cap comentari sobre els resultats de les eleccions, perquè segurament ho haureu fet més d'un a hores d'ara...

El que sí que m'agradaria comentar és un mural que vaig veure a l'escola on vaig anar a votar. Em va semblar fantàstic! El mural es titulava "La paraula en català que més m'agrada" i n'hi havia moltes:

família
t'estimo
amistat
tren
vacances
...

I de sobte la vaig veure allà al mig, entre totes aqueste paraules fantàstiques:

nyap

Em pregunto qui devia ser aquella petita ment privilegiada que va descriure, segurament sense saber-ho, la situació que estem vivint amb una parauleta tan curta.

I, sí, em va semblar una paraula fantàstica per a ser una paraula preferida. La família, l'amistat, les vacances... tot són coses meravelloses, i potser són més aviat un tòpic. Però no trobeu que la paraula nyap és senzillament genial?

dilluns, 28 de novembre del 2011

ha arribat el moment...

Sí, ha arribat el moment de tornar! De manera més calmada que abans, segurament, però ja en tenia ganes.

Per on començo? Doncs per coses que ja han començat...


Tothom em diu que és tan fotogènic/a!
Oi que es veu bé?


De moment, l'anomenem Espartacus. És el nostre petit gladiador! ;) Hi ha gent que l'anomena bitxo, virus, bulto i altres paraules encara menys bunikes. Nosaltres li hem posat Espartacus!

Aquesta ecografia és de començament d'octubre, quan tot just tenia tres mesos. Us podeu creure que des del cap fins al cul (les cames no les mesuren) feia 6 cm??? 6 cm és el que fa el meu dit petit de la mà! Em vaig passar molts dies mirant-me'l i pensant que l'Espartacus era tan petit com aquell dit; i me l'imaginava amb el capet i els bracets i les cametes... i llavors m'entrava una mica de cangueli perquè el meu dit em semblava un extraterrestre mutant! ;)

Aquest dijous ens diran si és nen o nena. Bé, sempre que s'obri de cames i ens deixi veure els seus atributs, és clar! Perquè una cosa que ja sabem de l'Espartacus és que cada cop que els metges em posen un aparell estrany a la panxa, el/la petit/a (veieu com és millor anomenar-lo/la Espartacus? Tanta barra inclinada em farà tornar boja!) acaba donant l'esquena a la càmera, o bé es retira per a allunyar-se'n tant com pot! Com a son pare, a l'Espartacus no li agraden gens els metges!

Ara estic de gairebé 20 setmanes. Un embaràs en dura 40, així que ja sóc a mig camí! En mesos deuen ser uns 4 mesets i mig. L'esperem pel 19 d'abril. A mi m'agradaria que arribés una mica més tard... Un fantàstic 23 d'abril, per exemple!, però ja se sap que això ho decideix la natura o, en un cas extrem, el metge...

I de moment, això és tot! Espero que el bloc continuï sent la MEVA habitació dels mals endreços i no l'habitació de l'Espartacus, però vaja... que no es poden prometre miracles, tampoc, oi? ;)